Em dic Irene i sóc neurocientífica, artista sentipensant i il·lustradora afectiva (entre moltes altres coses). No he fet mai classes de dibuix i des que vaig començar a mirar dins meu que sento la necessitat de connectar amb la meva essència i expressar-me a través de l’art. Fa dos anys vaig fer punta al llapis i vaig crear Eneri.Arte (@eneri.arte), una via artístico-terapèutica que utilitzo per alliberar-me i compartir tot allò que em travessa per dins mentre deixo que la vida em visqui. Tot i que art i ciència em podrien portar aparentment en un conflicte intern, en realitat la sinergia de les dues disciplines em dóna les eines essencials i complementàries per tenir una visió més holística de la vida.
Aquest temps de confinament m’està donant la oportunitat de redescobrir la neurociència (més enllà del món acadèmic) i de posar el focus a la relació entre la ment i el cos. En particular, a la connexió que hi ha entre el cervell i el cor, i la implicació que té la (in)coherència que hi ha entre ells a les nostres vides. Quantes vegades pensem una cosa, en sentim una altra i en fem una altra completament diferent? Per què tendim a fer-li més cas al què ens diu la ment i no escoltem tant el que el nostre cor ens diu? I aquesta connexió em porta a una altra: la connexió que existeix entre el cervell i la vagina, i la rellevància que té aquesta per entendre com vivim la nostra sexualitat, la creativitat, i l’amor propi. Com és que tantes dones al llarg de la història han tingut un boom artístico-creatiu durant el seu despertar sexual? Quina relació hi ha entre l’energia sexual i la creativitat? De quina manera la vagina està connectada a la nostra consciència?
Com podeu veure, aquests dies m’estic formulant moltes preguntes que no m’havia fet mai i les respostes que estic trobant m’apropen una mica més a saber qui sóc, entendre el què passa dins meu, i comprendre com he arribat fins aquí.
Salut, art i vida! 🌿
Irene Vigué-Guix 