La mort t’ensenya a viure en present

Quan la mort et toca de ben aprop perceps la realitat de forma ennuvolada, com si estiguessis en una pel·lícula i deixessis de ser la protagonista de la teva pròpia vida. El món segueix girant al teu voltant mentre et quedes palplantada mirant com es mou. Intentes quedar-te quieta, només fent el moviment just per respirar. Tens la mirada perduda i desitges que el món pari, que tot es pari. Vols omplir el buit que s’ha creat al teu pit i que t’oprimeix tant que no et deixa respirar. Inclús se’t passa pel cap que el cor et deixi de bategar, ni que sigui per un moment, per deixar de sentir el mar d’emocions que et brolla per dins i desconnectar-te del teu propi cos. Intentes anar a contracorrent de les emocions, amb totes les teves forces, fins que ja no tens l’energia per seguir. Desisteixes, baixes la muralla, i sents com les emocions t’inunden per dins i les llàgrimes et brollen. No pots deixar de plorar, ni per fora ni per dins. No saps quanta estona ha passat. Arriba un moment en què les llàgrimes s’acaben, no en surten més. Respires profundament, varies vegades. Tot i que segueixes notant el buit al teu pit, ja no notes la pressió i això et calma. De cop i volta et notes el pes del teu cos com si haguessis corregut una marató, estàs exhausta, les pestanyes et pesen i el teu cos es mou molt lentament. Tens ganes de dormir, estirar-te al llit i tancar els ulls. I oblidar-te, per un moment, del buit que sents i de les emocions que estàs vivint.

Quan fas front a la pèrdua d’una persona propera a tu per primera vegada vius aquest drama i aprens que la vida pot donar un gir inesperat en qüestió de segons. Tenir present a la mort et dóna la oportunitat d’apreciar la vida i et permet relativitzar i centrar-te en l’ara i l’aquí.

Amb el pas del temps i amb la cura de les ferides, perds de vista a la mort i tot el que t’ha ensenyat. Fins que tornes a viure, d’un dia per l’altre, la pèrdua d’una persona dels teus cercles. Revius les teves pèrdues i tot el que et semblava que havies oblidat et torna venir, tot. I tornes a viure en present perquè és l’únic que tenim.