Us convido a ser conscients de les pors que tenim, a observar com les vivim i què sentim, i a replantejar-nos què faríem si no les tinguéssim. Donem-li de menjar a la caixeta menja-pors!
Avui m’he dedicat a crear aquesta caixeta menja-pors per donar l’espai i el temps necessari a les pors que m’han abrumat els últims mesos. Per fer-ho, he seguit els passos d’un blog sobre “Cómo superar los temores infantiles: La cajita come-miedos“, dedicat als més petits i que també val per les nostres nenes petites que portem dins.
El procediment és fàcil. Quan tens el paper en blanc al davant, verbalitzes la por en veu alta (molt important!) i l’escrius. D’aquesta manera les pors surten del cos i es plasmen al paper, que després serà guardat al a caixeta. Abans de posar les pors a dins la caixa, jo he profunditzat una mica més i he respost les següents preguntes que et proposen:
- Quan sento aquesta por? Per què?
- Què passa quan tinc por? Com em sento? Com respon el meu cos?
- Quines coses podré fer si aquesta por desapareix?
Un cop les has respost, et desfas de la por i li dones el paper amb la por escrita a la caixeta perquè se la mengi. M’agrada que la autora recalqui al final que hem de recordar que les pors, alguna vegada, poden escapar-se, i que en cas de que això passi, els hi hem de demanar educadament que tornin al seu lloc, dins de la caixa. Una vegada han desparegut, les podem treure de la caixa i tirar-les, enterrar-les o el que considerem més apropiat, per a que la nena sigui conscient de que ha superat la seva por i se’n senti orgullosa :).
Irene Vigué-Guix 